farta de tornar plorant de festa per no haver trobat els teus llavis

Apareixen quan surt el dia els somnis incompresos d’un començament de post-adolescencia, marcada per a la manca de paraules d’amor vers algú que les vulgui escoltar. Segurament el meu sisè sentit encara no s’ha desenvolupat com hauria, i, s’equivoca regularment de persona per a qui bategar un nombre elevat de vegades per a minut. Acabo embolicada sempre en histories on 1 + 1 = a molts. O bé per d’altres on hi manca la il.lusió, el desig o la manca de nexes comuns.
I cada vegada que el meu sisè sentit falla, ( que és massa sovint) em trobo en un tren que torna de nit de festa; que arrossega llàgrimes que flueixen sense poder-les controlar, resultat de la impotencia de no poder bessar a la meva mitja llimona, que cada vegada està més lluny!.