farta de tornar plorant de festa per no haver trobat els teus llavis

Apareixen quan surt el dia els somnis incompresos d’un començament de post-adolescencia, marcada per a la manca de paraules d’amor vers algú que les vulgui escoltar. Segurament el meu sisè sentit encara no s’ha desenvolupat com hauria, i, s’equivoca regularment de persona per a qui bategar un nombre elevat de vegades per a minut. Acabo embolicada sempre en histories on 1 + 1 = a molts. O bé per d’altres on hi manca la il.lusió, el desig o la manca de nexes comuns.
I cada vegada que el meu sisè sentit falla, ( que és massa sovint) em trobo en un tren que torna de nit de festa; que arrossega llàgrimes que flueixen sense poder-les controlar, resultat de la impotencia de no poder bessar a la meva mitja llimona, que cada vegada està més lluny!.

ni sé com

Ni tan sols sé perquè un cop més començo una d'aquestes pàgines on has d'actualitzar cada dia i que finalment no les actualitzo mai. Segurament perquè en el fons el que desitjo, és que aquells petits escrits que redacto just quan la son s'apodera de mi, s'arranquin d'aquella petita llibreta de tapes vermelles i sortin a la llum; Potser, ni tan sols és això,potser ho provoca la necessitat de combatre l'avorriment que em provoca un preciós matí d'agost en un petit poblet de costa( accentuant que és un estiu més dificil que els de costum i que just al costat del portàtil, reposan els apunts d'un tal Descartes). Però tampoc mentiria si acceptés que qui realment m'ha convençut per posar-ho en marxa, han estat unes petites lletres vingudes del Japó, d'un personatge anònim que no desitja que el seu nom surti publicat.
El que està clar és que això ja està en marxa i que segurament fins al moment en que em cansi, es podrà llegir aquí molts dels meus sentiments ocults, que potser per timidesa amago darrera de les ninetes dels meus ulls.
Senyores i senyors, avui comença l'espectacle.